Funcions diferencials de les subregions prefrontals medials en la regulació de la recerca de fàrmacs (2014)

Cervell Res. 2014 desembre 18. pii: S0006-8993(14)01708-9. doi: 10.1016/j.brainres.2014.12.024.

Moorman DE1, James MH2, McGlinchey EM3, Aston-Jones G2.

abstracte

L'escorça prefrontal té un paper important en la configuració de la cognició i el comportament. Molts estudis han demostrat que l’escorça prefrontal medial (mPFC) juga un paper clau en la recerca, l’extinció i la reintegració de la recerca de cocaïna en models de recaiguda de rosegadors. Les subregions de mPFC semblen tenir un paper diferent en aquests comportaments, de manera que es proposa que l’escorça prelímpica (PL) condueixi a la recerca de cocaïna i que l’escorta infralímbica (IL) s’hagi de suprimir la recerca de cocaïna després de l’extinció. Aquesta dicotomia de la funció mPFC pot ser un atribut general, ja que existeixen diferents distincions dorsals-ventrales similars per a l'expressió davant l'extinció del condicionament de la por. No obstant això, altres resultats indiquen que el paper de les neurones mPFC en el processament de recompensa és més complex que una simple dicotomia PL-buscar vs. IL-extingir. S'ha demostrat que tant PL com IL inhibeixen la recerca de drogues (i altres tipus de comportaments) en funció de diversos factors, incloent el context del comportament, la història del medicament de l’animal i el tipus de fàrmac investigat. Aquesta heterogeneïtat de les troballes pot reflectir múltiples subcircuits dins de cadascuna d'aquestes àrees de PFC que suporten funcions úniques. També pot reflectir el fet que el mPFC té un paper multifacètic en la configuració de la cognició i el comportament, incloses les que se superposen amb la recerca i l'extinció de la cocaïna. Aquí es discuteix la investigació que condueix a la hipòtesi que el mPFC dorsal i ventral controla diferencialment la recerca i l’extinció de drogues. També presentem resultats recents que posen en dubte la naturalesa absoluta d’una dicotomia PL vs. IL. Finalment, es consideren funcions alternatives per a mPFC que corresponen menys a l’execució i inhibició de la resposta i que, en canvi, incorporen el comportament cognitiu complex del qual s’accepta àmpliament el mPFC.

Aquest article forma part d’un número especial titulat Circuits d’addicció.