Slobodan Marković, Tara Bulut
Laboratori de Psicologia Experimental, Universitat de Belgrad, Sèrbia
Paraules clau: cos femení, WHR, natges, pits, atractiu, mitjana, sobrenormal, gènere, local, global
RESUM
L’objectiu principal del present estudi era contrastar les dues hipòtesis d’atractiu corporal femení. La primera és la hipòtesi de "preferència per mitjana": el cos femení més atractiu és el que representa les proporcions corporals mitjanes d'una població determinada [1]. El segon és la hipòtesi de "preferència per supernormal": segons l'anomenat "efecte de desplaçament màxim", el cos femení més atractiu és més femení que la mitjana [2]. Hem investigat la preferència per tres parts del cos femení: proporció cintura a maluc (WHR), natges i pits. Hi va haver 456 participants d’ambdós gèneres. Mitjançant un programa d’animació per ordinador (DAZ 3D) es van generar tres conjunts d’estímuls (WHR, natges i pits). Cada conjunt incloïa sis estímuls classificats entre els més baixos i els més alts. Es va demanar als participants que escollissin l’estímul dins de cada conjunt que els va semblar més atractiu (tasca 1) i mitjana (tasca 2). Un grup de participants va jutjar les parts del cos que es presentaven en la condició global (cos sencer), mentre que l’altre grup va jutjar els estímuls en la condició local (només parts del cos aïllades).
Es va realitzar una anàlisi a tres bandes de la variància de tres parts del cos (factors: tasca, context i gènere). WHR: Es va obtenir l'efecte principal de la tasca, F1,452 = 189.50, p = .01, que indica que la WHR atractiva és més petita (més femenina) que la mitjana. L’efecte principal del context va ser significatiu, F1,452 = 165.43, p = .001, cosa que indica que WHR és més petit (més femení) en el global que en el context local. Taps: L’efecte principal de la tasca va ser significatiu, F1,452 = 99.18, p = .001, que indica que les natges atractives són més grans que les mitjanes. Pits: L’efecte principal de la tasca va ser significatiu, F1,452 = 247.89, p = .001, cosa que indica que els pits més atractius són més grans que els mitjans. L’efecte principal del gènere va ser significatiu, F1,452 = 16.39, p = .001, cosa que indica que els homes escollien pits significativament més grans que les dones. L’efecte principal del context va ser significatiu, F1,452 = 53.89, p = .001, cosa que indica que la mida del pit escollida era més gran en el global que en el context local. Finalment, la interacció gènere × tasca va ser significativa, F1,452 = 25.00, p = .001. Les proves post hoc (Scheffé) han demostrat que, en comparació amb les dones, els homes escollien els pits més grans com els més atractius en ambdós contextos.
En resum, aquestes troballes donen suport a la hipòtesi preferida per supernormal: la WHR més atractiva, les natges i els pits són més femenines que les mitjanes, tant per gènere com per a les dues condicions de presentació.
1 Singh D. (1993). Significació adaptativa de l’atractiu físic femení: Paper de la relació cintura-maluc. Revista de Personalitat i Psicologia Social, 65: 293-307.
2 Ramachandran VC, Hirstein W. (1999). La ciència de l'art: una teoria neurològica de l'experiència estètica. Journal of Consciousness Studies, 6: 15-51.
;