Els correlats anatòmics subjacents de la meditació a llarg termini: grans volums d’hipocamp i frontals de matèria grisa (2009)

Neuroimatge. 2009 Abr 15; 45 (3): 672-8.

Luders E, Toga AW, Lepore N, Gaser C.

font

Laboratori de Neuroimaging, Departament de Neurologia, UCLA School of Medicine, Los Angeles, CA 90095-7334, EUA.

abstracte

Tot i que l’estudi sistemàtic de la meditació encara està a les seves primeres etapes, la investigació ha proporcionat evidències de millores induïdes per la meditació en el benestar psicològic i fisiològic. A més, la pràctica de la meditació s'ha demostrat no només per beneficiar les funcions cognitives d’ordre superior, sinó també per alterar l’activitat cerebral. No obstant això, se sap poc sobre possibles enllaços a l’estructura del cervell. Mitjançant dades de MRI d'alta resolució de subjectes 44, vam plantejar-nos examinar els correlats anatòmics subjacents de la meditació a llarg termini amb diferents especificitats regionals (és a dir, globals, regionals i locals). Amb aquesta finalitat, vam aplicar la morfometria basada en voxel en associació amb un enfocament automatitzat de parcel·lació validat recentment. Hem detectat volums de matèria grisa significativament més grans en meditadors de l’escorça orbital-frontal dreta (així com al tàlem dret i al giro temporal inferior esquerra quan es co-variant per edat i / o disminueix els llindars estadístics aplicats). A més, mels editors van mostrar volums significativament més grans de l’hipocamp dret. Tant les regions orbito-frontals com les de l’hipocamp han estat implicades en la regulació emocional i el control de la resposta. Per tant, volums més grans en aquestes regions podrien explicar les habilitats i hàbits singulars dels meditadors per cultivar emocions positives, conservar l’estabilitat emocional i tenir un comportament conscient. Suggerim, a més, que aquestes alteracions regionals en les estructures cerebrals formen part del correlat neurològic subjacent de la meditació a llarg termini independent d’un estil i pràctica específics. Les anàlisis longitudinals futures són necessàries per establir la presència i la direcció d’una relació causal entre la pràctica de la meditació i l’anatomia cerebral.